La COMPRA DE ROBA DE TREBALL es una deducció en la qual de vegades s’inclou tot tipus de peces, com un calaix de sastre. El concepte de roba de feina s’aplica freqüentment de una manera amplia i diferent a la interpretació de la Agencia Tributaria.

Partint del principi de que les despeses han d’estar correlacionades amb els ingressos i, del disposat en el apartat 2 del article 22 del RIRPF, segons el qual no s’entenen afectes els elements       que s’utilitzin simultàniament per a la activitat i per a les necessitats privades, la postura de la DGT respecte la deduïbilitat de la despesa per la compra de roba, es la de no admetre-ho si la roba adquirida no té caràcter de roba especifica per a l’activitat desenvolupada.

 

En aquest apartat podem trobar els uniformes, especialment els que porten l’anagrama de l’empresa; el vestuari del personal sanitari; les granotes de ús generalitzat en la industria i per part dels paletes, mecànics, lampistes, etc.; o la roba de protecció i els EPI. Es tracta, en resum, de peces que ningú vestiria fora del seu lloc de feina.

No entren en aquest apartat la roba d’etiqueta, per que el seu us en l’àmbit particular es més que habitual; vestits i corbates que poden requerir de una qualitat; vestits per a les dones per a actes de representació.

L’ Agència Tributària estima que en els casos que això passa es tracta de llocs de treball amb un sou alt al que se li suposa aquesta despesa i que permet assumir-la. En cap cas es pot deduir la despesa de roba de feina per executius ni per a treballs de representació que suposin una exposició continuada al públic.

Joomla templates by a4joomla